Feliu. Si, senyó. Un vespre que 'l seu oncle va fer tres mil tantos de correguda... Me'n va di alguna coseta; no pas tot.
Carre. ¡Ay, dimonxi! ¿Qué li va di?
Feliu. Així, en general.. Una viudeta que vosté va coneixa á Sant Hilari.
Carre. ¿Una viudeta molt jove?
Feliu. Si, senyó.
Carre. ¿Pero molt jove?
Feliu. Aixó mateix.
Carre. ¿Molt guapa?
Feliu. Just.
Carre. ¿Pero molt guapa?...
Feliu. Si, home; tant jove y tant guapa com vosté vulga.
Carre. ¿Qué ja estaba á punt de casarmi hé?
Feliu. Precisament; y qué hi va teni una forta renyina...
Carre. ¿Y 'l motiu d'aquesta renyina?...
Feliu. ¡Ah! Lo seu oncle no me 'l va dí.
Carre. Donchs sé quedará sense saberlo, perquè tampoch li diré jo.
Feliu. Respecto...
Carre. No obstant, lo que vuy dirli, lo que dech dirli, es que si li esplicaba aqueix motiu, vosté per mica de sá criteri que tinga, no tindria mes remey que donarme la rahó. ¡Es que no tindria mes remey!
Feliu. ¡Oh! per mi, ja li dono ara.
Carre. Bé, ¿qué m'ensenya 'l pis, ó no me l'enseya?
Feliu. Cuan tingui gust. Jo per no interromprel!
Carre. ¡Después de desfé la boda... (Tornantse assentá.)
Feliu. ¡Ah, vamos nos hi tornarem á assenta.
Carre. Después d'aquella renyina me 'n vaix aná á passá 'l estiu á Ribas.
Feliu. Si, 's veu que per cada disgut vosté pren las sevas aiguas.
Carre. Fa dos dias qu'he tornat, y com ja he fet resolució de no casarme... ¡Perqué jo ja no 'm casaré!... ¡Perqué si vosté, senyó Feliu, me veu portá una dona á la iglesia, ja l'autorizo perquè 'm pegui un cop de pistola!
Feliu. No senyó, no; ¡Vaya una llicencia!
Carre. Vol dí que, decidit á fe la vida de solté per ineternum, he vist aquest pis per llogá, que sembla que fará per mi, y he pujat á molestá l'atenció de vosté.
Feliu. De cap manera. Jo mateix tindré 'l gust d'acompanyarli.
Carre. Ab lo criat ne tinch prou.
Feliu. No faltaria mes. Vostè es lo nebot del Senyó Carreras. Comensarém per la dreta.
(Se dirigeixen cop á la porta de la dreta, y s'aturan per la sortida de Joseph què ve pe 'l fondo.)
### ESCENA IV
DITS y JOSEPH.
Joseph. Don Mariano...
Feliu. ¿Qué hi há?
Joseph. Una senyora.
Feliu. ¡Ola, ola!... ¡Una senyora!
Joseph. Si; una senyora jove, que demana per veura 'l pis.
Feliu. ¿Jove, dius?
Joseph. Y bastant guapa.
Carre. Sembla que tot se rebifa.
Feliu. Es la mica de juventut qu'encara 'm queda arreconada.
Joseph. ¿Qué li dich?
Feliu. Qu'entri, home. ¡Jove y guapa! ¿que no sabs la consigna? (Joseph va per anarsen.) Es di, nó: esperat (A Carreras.) Vostè ja 'm dispensará.
Carre. Si, home, si.
Feliu. En Joseph li ensenyará 'l pis.
Carre. Perfectament.
Feliu. Acompanya al senyó.
Joseph. Molt be, diu.
(Sen vá ab Carreras per la dreta.)
### ESCENA V
FELIU y GUADALUPE.
Feliu. Senyora, fassi 'l favor de passá.(Surtint pe 'l fondo, al corredó.)
Guada. Deu lo guart. (Entrant.)
Feliu. ¡Ay, ay!... jGuadalupe!
Guada. ¿Qué diu de bó?
Feliu. ¿D'hont surt, d'hont surt tant de bé de Dèu?.
Guada. No 's pensaba que fos jo.
Feliu. La vritat; me pensaba qu'era una vissita mes. ..més compromesa.
Guada. Y més agradable.
Feliu. ¡Cuant temps que no 'ns habiam vist!
Guada. He estat fóra de Barcelona. A mes...
Feliu. ¿A més... qué?...
Guada. He passat grans disgustos.
Feliu. ¡Y aixó, mare de Deu! Assentis (S'assentan.)
Guada. Fa vuyt dias que sóch aquí.
Feliu. Y una de las primeras diligencias ha sigut veni á veure á un amich antich. Gracias, Lupita, gracias.
Guada. No... Es á di... No 'l vinch pas á veure precisament á vosté.
Feliu. ¿Donchs á qui? ¿al meu criat?
Guada. Vinch á veure 'l pis.
Feliu.¡Ah, caratsus! ¡Vaya un desengany!
Guada. He llegit al "Diluvi" que vosté l' desocupaba.
Feliu. Si, si; es vritat. Pero aquest pis es molt petitet.
Guada. Justament es lo que 'm fa falta. Y aixó de sé al Ensanxe.
Feliu. Aquest es un pis per un solté.
Guada. Justament per ço el vuy.
Feliu. ¿Per un solté?
Guada. Per una soltera... es á dí, per una viuda.
Feliu. Permétim, que no es lo mateix.
Guada. Bé; per una senyora sola. ¿Si está bé aixis?
Feliu. Una senyora sempre ne está milió acompanyada... ¡Ey! si l'acompanyo jo! ¿Y qui es aqueixa senyora?
Guada. Una servidora de vosté.
Feliu. Vosté 's proposa viure sola?
Guada. Si, senyó, si. ¡Sola... sola, enterament sola! Me separo de la tia, vuy está completament retirada del mon... completament retirada aborreixo á la gent.
Feliu. Per la part que 'm toca. Pero veurá, 'l dia menos pensat se'n torna á casá y allavoras....
Guada. ¡Jo!...
Feliu. No es cap imposible.
Guada. ¡Jo torná á casarme! ¡Ay, senyó Feliu, aixó si que no ho veuran los seus ulls!
Feliu. Podrá sé. Si 's va á casá fora.
Guada. ¡Jo torná á casarme!... ¿Que no sab que ja ho he tastat?
Feliu. Rahó de més.
Guada. Ja á sabé, que jo no puch dí qu' hagi estat casada. Lo qu' he estat, divorciada.
Feliu. També se li coneix. "No hay mal que por bien no venga."
Guada. Vuit días de matrimoni y tres anys de separació. ¡L'infame! 'S casá ab mi, y 'n tenia un' altra. ¿Perqué no 's casaba ab ella?
Feliu. Dóna, per xó; perquè ja la tenia.
Guada. ¡Quina colla de malvats son tots los homes!
Feliu. Y totas las donas, perquè sense ellas nosaltres tindríam de sé bons minyons per forsa.
Guada. Hi vaig sé molt desgraciada. ¡Quín marit!
Feliu. No se'n pot queixá. Al menos l'ha deixada viuda.
Guada. Es la primera prova d'amor que m'ha donat en sa vida.
Feliu. Quan se vá morí.
Guada. Y encara tot aixó, un cop passat....
Feliu. ¿Y qui ho dubta? Ara que ja ha passat la mala, li tocará passá la bona. Ara 'l segon marit....
Guada. ¿Lo segon marit, diu?
Feliu. ¡Ey, si jo no he perdut lo compte!
Guada. Es dí, que 'l segon marit no podria sé pitjo que 'l primé?
Feliu. Me sembla.... ¡Ey, no m'hi comprometo!
Guada. ¿Pero á vosté li sembla?
Feliu. Sí, senyora.
Guada. Donchs s'equivoca de mitj á mitj.
Feliu. ¿Qu'ho ha tornat á tastá?
Guada. He estat á punt de torná á casarme.
Feliu. ¡Qué diu!... No 'n sabia res. ¿Y ja está divorciada?
Guada. Perquè ho sápiga, al costat del home que s'anaba á casá ara ab mi, lo meu primé marit era un angel. (S'aixeca agitada.) ¡Un angel!... perquè aquest d'ara.... No me'n fassi parlá, no vulgui excitarme.... ¡Ah, no, no! ¡Sola, ben sola. tancada á casa!... Ensényim lo pis; fassi 'l favor.
Feliu. Ab moltíssim gust. Comensarém per la esquerra.
Guada. ¿Veu? Aquesta es una saleta molt bufona, per travallá, ó per... Es dí, s'hi pot fé lo que 's vulga. (Anant cap á l'esquerra.) Aquí té un'altra saleta...
(Al moment que van á anársen per dit costat, surt Carreras per l'altre.)
### ESCENA VI
Dits, CARRERAS
Carre. La part del davant m'agrada molt. Are veurem la del derrera.
Guada. ¡Ah! (Girantse y reconeixent á Carreras.)
Carre. ¡Oh! (_Reconeixent á Guadalupe, y 's quedan tots dos inmóvils, pasmats, un á cada costat de la escena y apoyantse cada un en un moble._)
Feliu. Senyó Carreras...
Carre. Qué?.. ¿què mana?... ¿que 'm deya alguna cosa?
Feliu. Deya que ja qu'ha vist la part del davant...
Carre. Sí... la part del davant... ¿Qué hi succeheix á la part del davant?
Feliu. Qu' ara hi entrarém nosaltres, mentres vostè 's mira aquesta altra banda...
Carre. ¿La banda?.. ¿La banda municipal?
Feliu. L'altra banda del pis.
Carre. ¡Ah, sí! Vagin, vagin.
Feliu. Lupita... (Acostantse á ella)
Guada. ¿Qué mana?.. íqué 'm deya alguna cosa?
Feliu. (¿Qué tenen aquest parell?) Sí, senyora. Dich que ja que 'l senyó ha vist aquest costat, podríam comensá per 'quí...
Guada. ¡Ah! 'l senyó també ha vingut...
Feliu. ¿Que no vol vení?
Guada. Anem. Pero dónguim lo bras.
Feliu. Si es servida. (Apoyantshi desfallida.) ¡Cuidado... (¿Qué diantre 'ls ha agafat?)
(Entra per la dreta ab Guadalupe, á la qual porta del bras y casi arrossegantla.)
### ESCENA VII
CARRERAS, JOSEPH, després FELIU.
Joseph. L'amo diu que segueixi acompanyantlo. (Per la dreta.)
Carre. Sí, aném... portam á la casa de socorro. (Encara perturbat.)
Joseph. ¿Qué diu ara?
Carre. ¿Qué he dit?... ¿qu'be dit alguna barrabassada?...
Joseph. Vingui. En aquest costat hi ha 'l menjadó.
Carre. Una menjadora es lo que jo mereixo. (De repent, agafant á Joseph per un brás.) Escolta... Aquesta senyora...
Joseph. ¿Qué vol?
Carre. Aquesta senyora.... Tot me dona voltas... Aguantam... Mira que caych. (Cau en una butaca.)
Joseph. Aixó deu sé un mareig. No s'espanti... ¡Senyó, no s'espanti, ja vaig á buscá l'ampolla del aygua naf.
Carre. Sí, ves, portam l' aygua naf. (Joseph se'n va corrents pel fondo.) ¡Ella!... M'he quedat fret de sorpresa, incendiat de cólera... ¡Es allá!... ¡a la part del davant! ¿Qué deu dí?... ¿qué deu fé?.. Deu parlá de mi, deu está esplicant... ¡Pensá que no més passant aquesta porta...
(_Surt pel fondo Joseph al un vas y l'ampolla d'aygua naf, y 's dirigeix cap á Carreras. En lo mateix moment surt Feliu per la dreta tot atributat._)
Feliu. ¡Joseph!.. ¿ahont es en Joseph?.. (Veyentlo.) ¿Qué portas aquí?
Joseph. L'aygua naf.
Feliu. Aixó es lo que fá falta. (Li pren l'ampolla y 'l vas.)
Joseph. ¡Oh, escolti!
Feliu. No m'entrebanquis. (Se'n torna apresuradament per la dreta.)
Joseph. Té que perdoná. (A Carreras.)
Carre. No hi fa res, ja 'm trovo milló. Gracias. Té noy.(Li dona dinés.) Desitjo quedarme aquí una estona.
Joseph. Tota la que necessiti.
Carre. Té, noy. (Li dona més dinés.)
Joseph. ¿Qué 's pensa morirse?